| |
(Aimeric de Belenoi)
o'm laissa ni'm vol
retener
Amors, ni non li puesc fugir;
Ans me fai enaissi languir,
Cum selh que cuyda d'aut chazer
Quant en somnhans ve en son cor
Sa mort, si chai, et a son for
No conoys que'lh valha raubirs;
Aissi'm fai Amors e Sospirs
Languir, quar nulhs joys no'm refranh
L'afan de'l ric joy que'm sofranh.
Anar no'm n'aus, ni remaner;
Viure no puesc, ni aus murir;
Murir non quer, trop tem fallir
Mas no tanh qu'om se dezesper.
Viure no puesc, tant ai trist cor,
Qu'om senes joy no viu, ni mor,
Ans languis per qu'a nom languirs,
Quar auci que'l corals dezirs
M'aucira, si vauc o remanh,
Quar lieys que'm pot guerir no'm planh.
Dieus qui o poc anc mais vezer
Qu'on plus m'en luenh, plus la dezir,
E plus l'am, on plus la remir:
Quar tan la'm fai Valors valer
E Beutatz abelhir, qu'e'l cor
La tenc, e tot quant es defor;
Qu'a leys creys vezers e auzirs
Grat de'ls pros, et a mi sospirs.
Per qu'ieu muer quan de leys m'estranh,
E muer quant ab leys m' acompanh.
D'aquest mal no'm pot pro tener
Res, mas silh que no'm vol guerir;
Ni joys d'alhor no'm pot venir,
Quar ges no'm poiria plazer:
Qu'anc, pueys qu'Amors la'm mes e'l cor
No la trays nuls pessars a'l or.
Quar mais mi platz honratz morirs
Que vilhs entremesclatz jauzirs:
Quar vils joys vilmens vay e franh,
Per que no'm pot plazer, ni's tanh.
No sai cum li'm fassa saber
Mon cor, que quant hieu m'o cossir,
Ades tem qu'autre s'o albir,
E guart sai e lay, per vezer
Si negus albira mon cor.
Aissi cum val mays de fin or
Thesaurs, que d'estanh, mos cossirs
Val mays si tot s'es fols l'albirs
D'autre cossirier, per qu'ieu franh
Ab sen mon cor, que no'l gavanh.
Dona Na Marguarid' auzirs
E vezers, e gens aculhirs
Provon que res no vos sofranh
De so que a pro domna tanh.

|
|