| |
(Aimeric de Belenoi)
os Dieus nos a
restaurat
Lo pro comte proensal
De ric lingnaze reial,
Torn m' en en Proenza
On comencet e comenca
Veilla valors e novella;
Que, cant mor, lai renovella,
E cals quez aia nom de pro,
De Proenca l'a, per raso,
Aissi con de Crist Cristias,
Per que'l noms es vers e certas.
Per paor n'ai tant estat
D'una douz' amor coral,
Que m'aucizes, non per al;
E pos, tant m'agenca
(si tot no'n aus far parvenca),
Que de lai tro en Castella
Non trop neguna tam bella
Que mi get de'l cor sa faicho.
Mas, car lo miraill e'l cordo
Donet, mo vezen, ab sas mas,
M'ajosta entre'ls Catalas.
C'aissi a mon sen forchat
Mon ric autiu cor leial,
C'aico tenc car, don no'm cal
Per sobretemenca.
Mas, cant serai part Argenca
Lai on fin' amors m'apella,
S'adonc tan ben si capdella
Com ara, be'l tenrai per bo:
Qu'eu mi sent, si Dieus mi perdo,
Que lai m'es lo plus soteiras
De tot joi d'amor sobeiras.
Anc, despueis que m'ac mandat
Que non la vis nuill jornal,
Non aic mais d'ir' e de mal,
Ni no'n trop guirenca;
Per qu'eu m'en torn part Durenca
Morir, pos vas mi's revella.
Que'l cor m'art dejois l'aissela
Cant son lai, ez ab lei non so ;
E ja, per l'autrui faillizo,
Non degra esser tant londas
De joi, ni d'ira tant propdas.
Que si m'agues enviat
Per nuill hom, o per vasal,
Solamen un "Dieus vos sal",
De ma malsabenca
Agra salvat reverenza.
Mas co'm creis e m'atropella
Tal ir' e'l cor, e'm sagella,
Don non cug aver guarizo:
Car, pos Merces pert sa razo
En amor, non son seguras
D'esser ja mais jauzenz ni sas.
... proensal son tan pro
Que'l menre n'a pro fag de'l bo;
Per qu'eu volgra qu'entre lurs mas
Fossetz, tro fos cobratz Tolsas.

|
|