| |
(Aicart del Fossa)
i
paradis et enfernz son aital,
amics Girard, qon tot ior auzem dir,
in qal d’ams dos volez mais, ses iauzir
ni ses dolor, per un mes prendre ostal
per aprendre d’infern la pena greu:
en paradis, qon fan l’amic de Deu,
o inz infern, si qon hom sai apren
autres affars, demandan e vezen?
Aycard, eu prenc lo soiorn que mais val,
q’en paradis voill aprendre e chausir
lo ben qe·i pren chascus per Dieu servir
e las ricors de la ioia eternal
e qon hom serf de paradis lo feu,
e qal Dieus ten pres de lui plus per seu,
q’aisi poirai paradis veramen
leu conquerer, s’ieu non faill eissien.
Girard, mais voill a mon pro vezer mal
q’a mon dan ben; per q’en enfern desir
vezer lo mal q’hom i pren per faillir
e las dolors de la pena enfernal,
e qal pena an Sarrazin e Judeu
e paubre e ric; q’aisi sabrai pois leu
fugir infern e servir ben e gen
lo ioi maior q’hom conqer Dieu serven.
Servisi fagh per paor son venal,
Aycard, per qe no fan gaire a grazir,
q’ieu non vei un gen far ni ben merir;
mais s’ieu serf Dieu per sol’amor coral,
conqier son grat d’aqel servir e·l meu;
e qar trastugh e latin et ebreu
fol e senat van infern maldizen,
voill vezer zo don chascus a talen.
Girard, dur es zo qe mou d’altretal;
don, s’infern vei, pro n’aurai eu qe·n mir
d’esqivar mal; qar plus dopta morir
qi va sa mort q’aicel q’es en loc sal;
e s’aisi es qon aug legir el breu
o qon vei peingh e escrigh a la pleu,
greu pot nuls iois dar tan d’esbaudimen
qon dona infernz, qi·l mira, d’espaven.
Aycard, s’en loc paubre trist e mortal,
on chascus perd, vos cuiaz enriqir,
be·m deu l’ostals precios abelir,
on ha toz temps festa pasca e nadal;
qe greu trai hom foc de glaz ni de neu
ni ris de plor ni de mal ben, per q’eu
voil Dieu vezer e sa cort e sa gen,
e vos veiaz d’infern lo marrimen.
Amics Girard, tan vos respon in breu:
q’anc hom non vic la gran ricor de Deu,
ni paradis no servic ben ni gen,
s’enans non hac d’infern dopta e ’spaven.
Tals dopta infern qe non serf gaire a Deu,
amics Aycard, mais d’aizo non dopt’eu,
q’hom in infern posca aprendre tan gen
servir a Dieu, qon qi·l ve de presen.

|
|